Guisats del frare

Arrop de bresca amb fruita

 

 

Raïm

Antigament s’anomenava “arrop” al suc espès procedent de la bullida de les bresques de mel. Actualment l’arrop és el most de raïm espessit per un procés d’ebullició i evaporació i amb l’afegit, encara, de fruites i hortalisses trossejades com ara carbassa, poma, albergínia, pell de taronja o clovelles de meló. Pel que fa al terme arrop sembla que vindria del mot àrab arrobb emprat per referir-se a la bullidura de most fins que aquest adquireix l’espessor pròpia del xarop. Alguns filòlegs assenyalen, però, que arrop provindria, segurament, del terme al-rubb (que literalment vol dir un decuit espès). L’arrop s’ha emprat en la medicina popular com a laxant no agressiu i per a temperar els atacs de la bilis, especialment aquell arrop elaborat amb mores, drupa de saüc, pera o carbassa. Al llarg dels segles hom ha afegit a l’arrop alcohol o vi de grau elevat.

És molt adient confitar la fruita seca (nous, ametlles i avellanes amb mel o amb arrop de bresca) i, àdhuc, confitar algunes variants de la fruita verda (com ara la figa, l’albercoc o la pruna) per mitjà d’un procés de dessecació o deshidratació exposant la fruita al sol per tal d’aconseguir reduir l’aigua i així paralitzar l’acció dels gèrmens. Us convido, abans d’entrar a la tardor, de preparar un bon arrop amb els excedents de la fruita del vostre hort!

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà