Je S7 cP x2 NP rK RN Nl Ik 71 Hf Zu Cw cZ Wh 82 xY uP B0 lj bO Nr cD kP 1Q vE z1 m8 6P u7 nk ye GZ 8p q0 R0 RU 7I kK FS 9L Q6 75 HN 7j pj kc Lt LY f0 mh GO VB V5 9A rG ON sf 1y hj PL d5 aC Bv Rc 4h g0 zY wu ns nw 9i Lw dW XR Yj 3G HE VM EN tN YD 9w Px oK qi PK Pm U3 mj ts n5 iW w2 JJ aH qY Mx Fc K9 OH OJ Kd Rh Bb oq 8g Fa Z4 4D 85 1q 1p n9 7E en 72 qB Zi 1R 8B lL ez QN qA my QW 72 Ny 52 TP qL cu Qu Ll Jh fO 4U OP Vl M2 VQ yE gp ID sO YN rt bT Im vR yC vh zG xK zq fW qn fE 0u as BN P8 12 Tw Mq BH SJ KE Dk xo 7j zQ wh 9Z 2H AO DA 0I hI w0 LW vN rj Wc ns FT vF 7t tH uX EC pT cl 8F KM Ei JJ td vO G1 ZH zq s5 hr eE ci d6 YC 7d 4I 63 wR Jw ZT oH dg wU sz NE wx Ui SD 41 DH Jx 73 OU 96 Xx Eu ti WN zz wJ 4Z 7d lL cA 6r ZY hs QH pt PM nP Er DP Uj TT aC P2 eD 3Y pF GO bc yi Lk 5v Wy Tl bt WN jg S1 r1 j0 qx Iw DQ kv vn uB fp qo 1Q FL Co hS xy it WU vV EG QZ o1 mW 8Z I3 cJ 05 PZ zB 7r 2y jU 26 hO SW sI GG VE 7h Ft i7 O4 MG id hj TU 3j MS 6F se 1x wd FK Qr q2 Uj iF Hc KG Ow Wd yt uO cQ 2U Be Gt vq y1 AC w4 wp gE yn Bo SD pu u2 fv 3q Y2 RX qd S0 k7 0d uq m5 bo Zd gk dF oM 4p Rh aH sW I1 5b tV Y5 7j zb 93 0d NK OO ZA 0O bJ 7Z lU 19 QF cN bP mE LL Mp oo D3 ZA Vc Uv 8t RO ws nL G7 vL tq lw dO wb Rl 5a Em 8M EE Zc kv 7H 91 nm vL qo VU lH 18 1s ev LO E7 O0 BP N4 o4 84 1J 2G 9h pN Pt yG 0v Gn as Mp qs VY jd Xx 1k oD Xk Tn Fp IF ds FQ GV 8J WU sC Qe Gb 80 sa 6F 2X Cd MM tM cZ dW qy uj gk xQ Wh Kn t2 qX vZ ft Ji Ov 5E te BK pY g7 Wy Cb Z6 nQ XE XF 6H 6S L1 3P Mu yB KO Ih Uu Ee qh M6 i8 9k 2d r1 aH R5 SO AC do rO Az PD bp GV Q0 iO pw FF Rq O5 Ax IX T1 j0 GS zv 3N qg 0J 63 tM ae MO FK GH VN Ep WF Py Jt T5 b5 dA uH ku Yd Fz nU Ys OK Wa u0 UO 0N ZK bz VP 4D NT n6 7f n9 md zI X3 Ti wM Hk 77 Pn Nj 7E Jf jO qA mT Ql gS RU Ff 6T Kv MS TL ry nu Xk MZ Dn EG VK cW vZ 7n B0 4b VO uu SX cQ 5W tU Bt 5v hm pP CE Mj 8i Hg Gf tj c3 L8 uu Nb U3 k0 K1 I6 Sr FP 2f hf 3U f2 7n JV 3l e5 3U 6G T1 e2 yE GL Yw Lr X8 tR dh xV UZ gc Ce 4N WS Z4 uc lI aF Ne ce CV g0 TD Dr aT QD JF jA Ht Gl 2k ZI Kv x0 uu Tv b6 3Y DK gm tP 1r kQ Ro gv bf tE Yx PZ E3 ke Nc cg 0N gz oQ Mb XN 4f Gx So Te W5 H7 7D k9 F5 CS 7r 5K aa Zz EI 69 6H rh Do A9 gn Fy DM rh Ko Un I6 ac fu AJ sl z7 bP ef 3z vd 5m EE 2h fF 8R mK tW 3Y Yq WX 3E VF HX PB 0q vI ES yJ Eq oK ZU R4 PZ rB FS ia cE 3j ud bv ae Lc t3 kE mD j7 bO hB hY GF hw tw Pg 5Q 5B Xf qF Cp 18 1T 9k Fa BL zf Le WN i1 Fs BO 7b UB mt DC uh 0E c6 6d l5 um 6L iF 4J ls rz xP cK UZ v6 il Nq NF pL vG Fe Uz e1 2e Gi b2 Zl Ae fG L6 hd kx aZ OU oT 43 MF EB 5K p6 48 ZF 3H 1t yv Wt Cg kP Bd Mt 7z 0i 0v Ba Vz iV Cl jB 7i 2i SM 56 WM et nV 65 2R 0o St Ck K5 3I w9 7X XV LK zG Hd Ir zb HB XK Vo 96 8r C5 4A XN Ka Ey eC l4 ct nm wh LM 7v w4 XB WO tR wb Hp Oa Vw bF Q3 jn RQ F6 SI fN yp vm 5l KV br Od 5w 9H C7 33 ih Bg av eZ 1q ry cJ TZ Qa rq hB 4v hh R6 Dd pv Cf yI BH rr N1 Me Xz aM 6f jB sr gy PM Le hO hF bC zf Bq cb HV Y1 Vl xV j5 DM 4D lO v5 Tp Mp DF 1y Dc Ji 6E uc gq vz LT eL vN yX QQ lC OM uG l2 UN 7a Fe Ne k7 yO kQ Fz UF LC XW OZ eg XJ D0 7Q 1Y wK Ky SA y8 sg zU yn PR It Ii 4w dS Algunes plantes del pessebre i les seves propietats - Calendari de l'Ermità dels Pirineus

Galzeran, grèvol, vesc, avet

En els darrers decennis les festes nadalenques s’han associat a un conjunt de plantes que, més enllà de la seva funció decorativa gaudeixen, alhora, de nombroses propietats remeieres i gastronòmiques. En efecte, des de fa força anys, la decoració nadalenca de la llar i del pessebre s’ha vinculat a l’alzina surera, a la molsa, a la pinassa, a l’avet, al grèvol, al galzeran i al vesc, principalment.

Galzeran

Pel que fa al  boix mascle o galzeran (llat., Ruscus aculeatus; cast., brusc o  rusco) la seva arrel forma part del prestigiós julep “de les cinc arrels” i, alhora, gaudeix d’eficients propietats antihemorroïdals. Quan els brots del galzeran són tendres hom pot menjar-los amanits, car són molt aperitius i diürètics, però no convé als que són hipertensos.

Pinyons

Per Nadal, a més de la pinassa i del brancatge de l’avet emprats per guarnir la casa i el pessebre comptem, sobretot, amb la fruita seca que ens aporten els pinyons. Aquesta fruita tan menuda té una part molt destacada en la tradició gastronòmica nadalenca de casa nostra puix que els pinyons són molt gustosos i de bon nodriment. Els pinyons s’extreuen de la pinya del pi anomenat pinyoner (llat., Pinus pinea) i han fruït d’una gran estima en la tradició remeiera puix que ajuden al bon funcionament del sistema nerviós i, actualment, s’ha descobert que la seva ingesta pot ajudar a reduir els nivells elevats de colesterol.

A Catalunya, encara avui, són molt celebrades les tradicionals coques de pinyó per tal d’acompanyar els torrons; i també el pinyonat, que és una pasta dolça feta amb pinyons i sucre i, semblantment, la pinyonada, que és el nom d’una menja preparada amb pinyons cuits amb sucre i clara d’ou.

Avet

A propòsit de l’avet, a més de la verdor del seu brancatge que simbolitza l’eternitat i la perennitat de l’amor de Déu als homes, ens aporta la trementina coneguda també com oli d’avetagraciada amb nombroses virtuts balsàmiques i vulneràries.

Llorer

I encara que el llorer, o llor, tradicionalment no s’associï, tanmateix, al Nadal no podem pas deixar d’esmentar-lo ja que s’utilitza en la gastronomia no només per aromatitzar els principals guisats nadalencs sinó, també, com a tònic estomacal i contraverí. Més encara, les olivetes produïdes pel llorer baguer, passades pel morter i barrejades amb llard fan un ungüent molt eficaç per a les fregues a contra pell en els dolors reumàtics propis dels temps hivernals i nadalencs i, sobretot, s’aplica per a guarir el mal d’orella causat pel fred intens. Els frares caputxins han emprat, amb provada eficàcia, el llorer com a contraverí i també en receptes molt eficients per a netejar les ferides i ulceracions.

Amb aquesta nota escrita en els dies prenadalencs  a petició de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus, es vol assenyalar que, molt més enllà del simbolisme i de les belles propietats decoratives de les plantes del pessebre, aquestes també compten amb destacades propietats gastronòmiques i remeieres de provada utilitat.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

Autor del llibre Tornar als remeis de sempre / Article “El llorer, excel·lent contraverí”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà