Nits de tinta

Exposició al Museu Marítim de Barcelona

 

 

Pescador copia

 

De les exposicions temporals que es podran visitar aquesta tardor al Museu Marítim (situat a les Drassanes Reials) destaca la titulada Nits de tinta (del 9 d’octubre al 6 de gener) sobre les pesqueres de la Mediterrània, indrets que formen part de l’imaginari col·lectiu i conformen un testimoni únic de la nostra identitat. Són Jake Abbott i Felipe Escolano qui ens presenten, en una filmació i en forma d’exposició, els materials que han aplegat durant deu anys (retrats, baixades a pesqueres, panoràmiques de la mar, eines de pesca, entrevistes a pescadors…).

OBRES DE LA CULTURA TRADICIONAL D’UN ART DE PESCA

Els penya-segats del litoral de la Marina Alta, amaguen entre les seves abruptes parets unes estructures ben singulars : les pesqueres.

Aquestes obres de la cultura tradicional estan situades a les parets dels tallats, racons als quals s’arriba entre sendes, cordes i escales naturals fins una base construïda amb canyissos penjats sobre la roca, a pocs metres de la mar, lloc on es practicava aquest tipus de pesca tan característic utilitzant diferents tècniques i ormeigs.

Els personatges principals d’aquesta arriscada pesca eren homes de Poble Nou de Benitatxell i alguns de pobles veïns com Gata, Calp i Xàbia, qui des de temps antics l’han practicada provocant moltes anècdotes, accidents i nombroses morts. De fet, al voltant de les pesqueres s’ha construït tot un parlar propi que encara perviu en l’oralitat d’aquells pescadors i els seus descendents.

Aquesta activitat, complementària de les ajustades economies de la societat agrícola tradicional, era practicada bàsicament per llauradors i jornalers. La pesca es feia sobretot entre Nadal i principis de la primavera, quan espècies com ara les sèpies, els calamars i el peix de roca en general s’arrimaven a la costa i, en la foscor de la nit, eren capturades amb certa facilitat. S’utilitzava la tècnica de l’encesa que consistia a fer llum durant la nit amb carburers o altres mitjans per atreure les preses. El final de la societat tradicional va provocar també l’abandonament de les pesqueres. No obstant, en l’actualitat algunes tornen a tindre ús i, a poc a poc, reviscola aquesta pràctica pesquera tan especial.

LES PESQUERES, TESTIMONI ÚNIC DE LA NOSTRA IDENTITAT

Els pobles costaners dels nostres territoris han viscut al llarg dels segles lligats de manera inexorable a la Mar Mediterrània, una mar que ha estat entrada de noves cultures i també de perills, ha generat riquesa i ha portat la fam, ha marcat la cultura i ha enriquit la llengua d’aquestes comunitats. A més de tot això, la mar també ha contemplat el desafiament dels homes.

Aquesta modalitat de pesca -la de les pesqueres- forma part de l’imaginari col·lectiu i està present no sols en la memòria d’aquests pobles sinó també en la toponímia (talassonímia també, en aquest cas) que s’hi ha creat al voltant. Conformen, tot plegat, un testimoni únic de la nostra identitat. De fet, aquesta manifestació té els seus paral·lelismes en alguns indrets de les Illes Balears, sobretot a Eivissa i Formentera, llocs on també s’han pres fotografies, s’han enregistrat imatges i s’han realitzat entrevistes per part dels autors del treball.

 

Pescador 2

Per més informació www.mmb.cat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà