Vida i miracles

Sant Ramon de Penyafort

Aquest sant és un dels catalans més universals i de més llarga pervivència, car el seu record i incidència travessa els segles. Nascut a Santa Margarida i els Monjos, a l’Alt Penedès l’any 1175, una volta completats els estudis jurídics i eclesiàstics,  fou canonge de la seu de Barcelona.

Durant el període d’estudis a Bolonya conegué l’orde de predicadors i també el seu fundador sant Domènec de Guzmán, de manera que en començar la quaresma de l’any 1222 ingressà al convent de dominics de Santa Caterina de Barcelona, un fet que causà un gran impacte en la Ciutat Comtal.

L’any 1225 escriví la Summa de Poenitentia i per encàrrec del papa Gregori IX preparà el corpus canònic de les Decretalia, que foren promulgades l’any 1234. L’any 1230 Gregori IX el nomenà confessor papal. Alguns anys després, en el 1238, fou elegit mestre general de l’orde de predicadors i redactà les constitucions dels dominics a més d’orientar la dimensió missionera dels frares predicadors. Després d’un llarg servei eclesial es retirà al convent de Barcelona on hi morí el 6 de gener de 1275, als 99 anys d’edat. Ajudà eficaçment  a sant Pere Nolasc en la fundació i estructuració de l’Orde de la Mercè per a la redempció del captius. Fou canonitzat l’any 1601 pel papa Climent VI, essent la primera cerimònia de canonització realitzada en l’actual basílica de Sant Pere del Vaticà.

Hom li atribuí molts miracles en vida que han tingut una gran repercussió iconogràfica, especialment el de la “transferetació” o travessada miraculosa del mar des del port de Sóller al de Barcelona per les aigües del Mediterrani quan durant la reconquesta de Mallorca, després d’haver amonestat sant Ramon de Penyafort el rei Jaume I per la seva vida massa llicenciosa, l’amenaçà de retornar a Barcelona si no es corregia; el rei molest, ordena que ningú gosés embarcar cap sacerdot ni religiós sense un explícit manament reial. Davant d’aquesta negativa sant Ramon anà al port de Sóller, i en comprovar el manament reial afectava tots els ports mallorquins, el sant desplegà la seva capa damunt de l’aigua, convertí el gaiat en arbre i els escapularis de vela i la el Sant Crist de timó, i s’adreçà  vers Barcelona on arribà sa i estalvi després de set hores de navegació, tal com ho recorda una antiga oració litúrgica per a la festa de Sant Ramon: “per maris undas mirabiliter traduxisti” i tal com ho recull, també, el text d’uns goigs molt populars:

No és fragata, no,

ni galera armada,

que n’és Sant Ramon

que ha fet un miracle!

Amb la demolició del convent de Santa Caterina ran de l’exclaustració de 1835, el seu sepulcre fou traslladat a la catedral de Barcelona.

        

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus