La festa del Corpus a Catalunya

 

A partir de les primeres dècades del segle XIV les principals ciutats d’Europa van començar a celebrar la festivitat del Corpus Christi –que havia promulgat el papa Urbà IV l’any 1264– amb solemnes processons eucarístiques públiques que foren establertes per a tota l’Església l’any 1316 a través d’un decret del papa Joan XXII. A no trigar, aquestes processons eucarístiques del Corpus van incloure algunes representacions dramàtiques complementaries a càrrec dels gremis i confraries, de tal manera que el prestigi d’una ciutat restava palesat amb l’esplendor del conjunt d’aquestes escenificacions. Barcelona fou una de les primeres ciutats d’Europa que establí aquesta processó ja l’any 1320. També, a partir d’aquesta data, consta la celebració de la processó del Corpus a les poblacions de Girona i a Valls; a partir del 1330 consta la festa a Tortosa i, des de l’any 1340, a Lleida i a Cervera. Abans de cloure el segle XIV la processó del Corpus ja s’havia establert les principals ciutats del Principat: Tarragona, Manresa, etc. Cal assenyalar que, de manera pionera, sembla que, per primera vegada, el Corpus se celebrà a Vic l’any 1318.

Custodia 3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algunes poblacions, com ara Sitges i Argentona, han mantingut la tradició d’encatifar els carrers per on passa la processó amb murtra, espígol, clavells i flor de ginesta, mentre que a Barcelona persisteix el costum local de posar en alguns brolladors l’ou com balla, (una bella al·lusió popular a la custòdia), essent particularment destacables els brolladors bellament decorats que es mostren en els claustres de la catedral, de Santa Anna, de la Basílica de la Concepció, el Palau del Lloctinent, de l’Acadèmia de Bones Lletres i, també, a Ca l’Ardiaca.

Font de la Catedral

L’ou com balla al brollador de la Catedral de Barcelona

Ou com balla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entorn de la processó del Corpus, en ser aquesta una celebració de nova creació, hi foren inserides diverses i antiquíssimes manifestacions pròpies del patrimoni folklòric de les cultures agràries, amb balls arcaics i amb un bestiari mític desproveït del significat originari, tot degudament encarrilat al servei de l’exaltació de l’Eucaristia, la presència viva i real de Crist en el seu cos, el pa consagrat i mostrat al poble fidel de manera solemne i devota en la custodia.

Són particularment rellevants les “guites” i els “plens” de la Patum de Berga i la “cucafera” de Tortosa, i els cavallets, dragons i gegants de tantes processons de casa nostra. Tots aquests elements s’anaren estructurant de manera progressiva fins al segle XVIII per tal d’oferir un panorama complet del misteri de la redempció que anava des de la creació del món fins a l’exaltació dels sants modèlics, passant pel naixement, mort i resurrecció de Crist, amb diverses peces o entremesos religiosos que ocupaven bona part de l’espai urbà amb escenes itinerants.

1922 Processó de Corpus 4

En els nostres dies la Patum de Berga és, segurament, la pervivència més significativa i arcaica d’aquestes processons dramàtiques del Corpus que, malauradament, en els nostres dies s’han potenciat molt més els aspectes lúdics i festius que no pas religiosos de veneració i exaltació eucarística. Recentment, però, Berga ha recuperat la processó eucarística per alguns carrers.

Estudiosos del folklore religiós del Corpus com ara Joan Amades, Agustí Duran i Sanpere, Gabriel Llompart, Ramon Felipó, Joan de Déu Domènech i Francesc Massip, entre d’altres, han volgut posar en relleu la dimensió “publicitària” i catequitzant de la processó del Corpus, talment un dels millors mitjans de comunicació social, ja que l’Església hi va saber difondre, de manera molt catequètica i expressiva, dins del clima festiu de la processó del Corpus, els principals continguts del missatge evangèlic.

La solemnitat del Corpus se celebra el dijous següent de l’octava de Pentecosta i, actualment, la celebració litúrgica se sol traslladar al diumenge següent, que coincideix amb el diumenge després de la Santíssima Trinitat. Aquesta festivitat fou impulsada per santa Juliana de Lieja (1193-1295) i  tal com ja s’ha dit més amunt, fou establerta l’any 1264 i popularitzada (propagada) a partir de l’any 1316. A tall de curiositat, em plau d’esmentar que l’església conventual de l’antic convent de caputxins, fundat l’any 1624, al pla del Mercadal de la ciutat de Girona fou dedicat al Corpus Christi.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

Font casa l'Ardiaca

L’ou com balla al brollador de Ca l’Ardiaca

 

Més informació al Viquipèdia

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà