La sàlvia és una planta remeiera de gran tradició

 

 

Salvia Officinalis. Planta

Salvia Officinalis

Salvia Officinalis.Fulles

En el primer article d’aquesta nova sèrie dels Remeis de l’Ermità que, en bona part, la vull dedicar a les tradicions remeieres rurals, conventuals i monàstiques de Catalunya, vaig tractar a propòsit del marduix (o moraduix) conreat pels framenors caputxins. Avui em plau de presentar una de les principals herbes remeieres de la tradició mediterrània: la sàlvia (llat., Salvia officinalis).  Aquesta planta té una gran importància en la medicina popular, i àdhuc científica, car és una herba remeiera qualificada d’oficinal.

Les plantes oficinals són aquelles que entren en els preparats farmacèutics; podríem dir que són com si fossin les herbes santes dels apotecaris atesa llur eficàcia. Els antics caputxins tingueren un c

oneixement força precís a propòsit dels principis actius tant de les herbes santes i aromàtiques així com, també, de les herbes oficinals particularment sobre la sàlvia, la calèndula, la fumària, la morella i el romaní.

Els caputxins fra Salvador de Barcelona (†1773) –que era l’herbolari del convent barceloní de Santa Madrona situat on actualment hi ha la plaça Reial– i el prestigiós infermer fra Jacint de Sarrià (†1778), conegueren i aplicaren amb notable eficàcia les herbes santes i també les plantes oficinals. Per exemple, aquests frares usaven la sàlvia per a desinfectar i cicatritzar les ferides (prioritàriament les bucals i les nafres de les cames) i, fins i tot, en posaven dins dels guisats per a perfumar la carn de bou  amb  brots de sàlvia que havien collit florida a les hortes conventuals entre el maig i juliol, i que havien assecat a l’ombra per a ser usada, quan convingués, en algunes receptes de la cuina caputxina.

La sàlvia és una planta que fa unes flors blavoses i d’olor discreta disposades en forma d’espiga. Aquestes flors, escaldades, solien ser utilitzades per a perfumar les aigües destinades a la confecció de col·lutoris per a la vista i, sobretot eren usades per a  la preparació de bàlsams per a desinfectar i cicatritzar les ferides.

La tradició popular de casa nostra s’ha referit, en algunes de les seves dites i refranys, a les grans propietats curatives de la sàlvia. Per exemple, es deia a la ruralia de Catalunya:  “la sàlvia ho cura tot” i, també, “la sàlvia ho salva tot”. En els convents s’afirmava a guisa d’apotegma que “el qui té sàlvia en lo seu hort, un gran remei té molt a prop”. El mes vinent, si Déu vol, tractaré d’una altra herba oficinal molt popular: el romaní que és considerat –junt amb la sàlvia i amb el timó o farigola– la principal herba remeiera d’Occident.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

Salvia romana

Sàlvia Romana

Salvia romana. FlorSalvia romana. Fulla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà