L’hortet del frare

El conreu de la col «ornamental»

 

gerro amb colsEls antics hortolans caputxins solien dir que “Les cols volen un hort fresc i ben ventilat” i, a propòsit del seu conreu escriviren que: “Las cols volen ser sembradas y trasplantadas ab fem ben podrit y reposat. Després de tres semanas de trasplantadas se entrecavan bé, y se van acostant fems y terra a la soca. Alguns sembran sal o cendra sobre la superfície de la terra per a defensar-la dels cuchs y altres insectos. Las cols no volen ser trasplantadas prop de ceps, ni d’orenga, ni ruda perqué hi tenen gran antipatia. Tota col se trasplanta a la una cara del solch tres pams de planta a planta. Los terrenos frescos y ben ventilats són los que més se adaptan a tota espècie de col. Se trauran las fullas mortas, podridas o mortificadas del gel o fred, y no convé usar de fem nou per a adobar estos vivers perquè afavoreixen molt a la cria y propagació del pugó, est danya molt allá ahont hi ha cols sembradas [y] a fi de exterminar-lo se tirará sobre ellas cendra, y se regaran las cols copiosament molt dematí, antes de sortir lo sol. Las plantas nascudas de llavors vellas són menos exposadas de pugó” (BHC. Lo jardiner hortolá, III-11).

Pel que fa al conreu de la col ornamental, és una planta especialment apta per donar un to de peculiar bellesa en els horts i jardins durant el temps d’hivern, quan hi ha molt poques hortalisses plantades per mor del fred. En efecte, les seves grans fulles, arrissades, i amb multitud de tonalitats, suporten bé les baixes temperatures que, de retop, beneficien el seu color amb nous matisos produïts pel fred. Quan arriba la primavera aquestes cols s’espiguen i perden el seu valor ornamental i s’han de donar al bestiar, particularment a les oques o bé a les gallines. Tant la col d’hortalissa, com l’ornamental, tenen ambdues notables propietats terapèutiques. S’escriví que “Las cols picadas y aplicadas en cataplasma són bones per a curar lo reumatisme, poagre, inflamacions y llagues” (T. A., Brassica oleracea), segons una antiga recepta recollida pel religiós caputxí fra Hilari d’Arenys de Mar, pròpia de la tradició rural de casa nostra.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

Col ornamental

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà