L’Home dels Nassos de Lleida

home-dels-nassos-2El Grup cultural Garrigues presentarà el proper dissabte 31 de desembre a l’Home dels Nassos de Lleida, creat pel taller de gegants gironí Ventura & Hosta, una iniciativa que permetrà recuperar aquest singular personatge a la capital del Segrià.

La seva presentació serà a les 12,30 h a la plaça de la Paeria de Lleida i recorrerà tot l’eix comercial de la ciutat, repartint caramels, somnis i desitjos, visitant la Diputació de Lleida o el Institut d’estudis Ilerdencs, a més de la Paeria.

Anirà acompanyat de l’agrupació de portadors dels cavallets del Patronat del Corpus de Lleida i grallers de la ciutat.

L’Home dels Nassos

L’Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. Només se’l pot veure, però, el trenta-u de desembre o per cap d’any. En fer-se visible només el darrer dia de l’any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l’Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Se’ls hi explica de tal forma que els nens s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l’acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure’l a les canonades de l’aigua i així ho feien saber a les criatures. Als pobles petits, es deia que apareixia a l’església i devorava la pica de l’aigua beneïda.

Aquesta tradició malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona és present en diverses poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes. En moltes d’aquestes actualment s’organitzen cercaviles amb un capgròs representant l’Home dels Nassos.

Origen

Segons el folklorista català Joan Amades, l’Home dels Nassos representa l’esperit de la vegetació. Creia que l’Home dels Nassos era una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any i que sovint era representat per l’arbre dels nassos; una espècie d’arbre molt estrany que es creia que era la llar de l’esperit de la vegetació. Amades afegia que al Pirineu Oriental francès es deia que l’Home dels Nassos vivia dins la soca d’un arbre i que el darrer dia de l’any sortia del seu amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents i d’una dotzena d’arbres, llest per iniciar el camí des d’Occitània fins a Catalunya. També argumentava que tradicionalment era molt comú la representació de l’any com un arbre.

Localismes

A Lleida, l’Home dels Nassos sortia als anys vuitanta i noranta a través del col·lectiu cultural de cappont i sobretot gràcies a l’ímpetu del Guillem Iturbide, que anava amb el seu maletí i la seva mascara, repartint caramels als nens i nenes que trobava pel barri de cappont i el carrer major de Lleida.

A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels Nassos a les 12 en punt al Pla de Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

A Mallorca a més de dir anar a veure l’Home dels Nassos es deia anar a veure matar l’Home dels Nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma el dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l’Estendard, i s’hi disparaven salves d’honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l’Estendard o bandera nacional.

A Tarragona, l’Home dels Nassos surt a les 12 de la Casa Balcells (costat Catedral) i se’n va cap a l’Ajuntament al balcó a saludar als nens petits. Tot seguit, se’n va cap al Parc Infantil de Nadal de la ciutat.

Taller Ventura & Hosta (Girona)

Neus Hosta, Barcelona 1960. Ceramista de professió, amb estudis a l’Escola Massana i l’Escola de Ceràmica de La Bisbal d’Empordà del 1975 al 1980, del 80 al 81 cursa estudis d’especialització de ceràmica a l’escola de ceràmica de Faenza a Itàlia. Paral·lelament treballa en el seu propi taller de ceràmica alternant la producció de la seva col·lecció de ceràmica amb la docència a l’escola de La Bisbal, fins l’any 84 en què entra en contacte professional amb David Ventura, creant el taller VENTURA & HOSTA, dedicat totalment a la construcció de figures de cartró pedra fins a l’actualitat.

David Ventura, l’Hospitalet de Llobregat 1959. Cursa estudis de joieria i arts del metall a l’Escola Massana del 1974 al 1979 compaginant els estudis amb el treball a diversos tallers de joieria, l’any 77 entra a formar part de la companyia d’espectacle de marionetes Col·lectiu d’Animació de Barcelona fins l’any 80. Dedicat des de a les hores a la construcció de figures de cartró pedra.

 Grup Cultural Garrigues Lleida

home-dels-nassos-4

home-dels-nassos-3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà