SANT FELIU DE CANTALICE,

   EL SANT DELS CARRERS DE ROMA

  

L’any passat l’orde caputxí commemorà els cinc segles de la naixença de Sant Feliu o Fèlix (Cantalice, Rieti, 1515 – Roma 1587), el primer sant que aquesta reforma franciscana donà a l’Església.

Quan el dia 18 de maig 1587 moria a Roma fra Feliu de Cantalice amb una enorme fama de santedat, ja feia nou anys que els framenors caputxins s’havien establert a Catalunya i, a no trigar, els caputxins catalans assolirien la xifra de 206 religiosos professos. Els primers frares arribats a Catalunya l’any 1578, provinents d’Itàlia i contemporanis de fra Feliu de Cantalice (especialment fra Alfons Lobo de Medina Sidonia, amic personal de sant Feliu) irradiaren a les comarques de Catalunya un capteniment genuïnament caputxí que els feia molt atraients al jovent.

L’any 1887, durant el procés de la restauració de la vida caputxina, fra Josep de Calassanç de Llavaneres, el futur cardenal Vives i Tutó, en l’escaiença del tercer centenari de la mort de sant Feliu de Cantalice i per tal de contribuir a configurar una identitat típicament caputxina en el procés formatiu de les noves vocacions que, després de l’exclaustració o supressió de la vida religiosa, ingressaven als frares, publicà la Vida, virtudes, milagros y sentencias del glorioso San Félix de Cantalicio, capuchino, on qualificà sant Feliu talment com el “doctor de la vida perfecta”.

Sant Feliu de Cantalice Color 3

Sant Feliu de Catalice, dia rera dia, sortia a captar pels carrers de Roma amb un capteniment recollit, sempre amb els ulls baixos i amb el rosari a la mà en un devot silenci i amb el cor elevat cap a Déu. Qualificat com “il santo delle vie di Roma”, el sant dels carrers de Roma, era pagès d’ofici i fill de camperols de la comarca de Rieti. El jove Felice Porri, el futur Sant Feliu de Cantacice, demanà l’ingrés als franciscans caputxins l’any 1543 i després de sojornar breument en els convents de Anticoli di Campagna (avui Fiuggi), Monte San Giovanni i Tivoli e della Palanzana (Viterbo), l’any 1547 fou destinat com a almoiner (primer de l’acapta del pa, i després del vi i de l’oli) al servei de la fraternitat caputxina del convent de San Niccolò de Roma, on fra Feliu hi sojornà fins la seva mort, esdevinguda en universal fama de santedat. El papa Sixte V després de visitar-ne la capella ardent, ordenà que fos instruït el procés de canonització de fra Feliu de Cantalice; un religiós molt popular a Roma que compartí l’amistat amb els sants del seu temps, especialment amb sant Felip Neri, i també amb eminents prelats com ara sant Carles Borromeu, el cardenal Montalto (futur papa Sixte V) i el cardenal Barberini, que solien escoltar amb veneració el parer de l’humil framenor caputxí.

El procés informatiu que havia ordenat el papa Sixte V fou completat, posteriorment, amb un nou procés canònic desenvolupat al llarg dels anys 1614-1616 i que culminà amb la beatificació de fra Feliu de Cantalice, efectuada pel papa Urbà VIII, el dia primer d’octubre de 1625. L’any 1631 les despulles del beat Feliu de Cantalice foren traslladades a l’actual convent de la Immaculada Concepció, a la via Veneto de Roma. Finalment, el papa Climent XI  canonitzà el beat Feliu el dia 22 de maig de 1712.

Amb la beatificació i canonització de fra Feliu de Cantalice es consolidà la seva figura com el model de vida religiosa més seguit i imitat per una gran gernació de frares caputxins, entre ells sant Crispí de Viterbo († Roma 1750) que el prengué com a model de vida religiosa a imitar per tal d’arribar a la meta de la santedat. El prestigiós historiador caputxí fra Mariano d’Alatri volgué assenyalar en els seus estudis que Felice, (Fèlix o Feliu) fou el nom de religiós més adoptat pels framenors caputxins i, a guisa d’exemple, esmenta que l’any 1650 dels onze mil religiosos italians dos-cents setanta set duien en nom de fra Feliu!  Els frares caputxins han escampat per diversos indrets de Catalunya la devoció a Sant Feliu de Cantalice. La seva festa s’escau el dia 18 de maig, tal com ho registra cada any el nostre Calendari de l’Ermità.

    

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità del Pirineu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà