Guisats del frare

La tipologia dels àpats frarescos

 

Olives 1 1Els plats que eren servits al refetor dels frares solien ser molt austers i pobres, i habitualment amb una marcada preferència per les verdures i els llegums, com ara les cols, espinacs, pèsols, fesols, cigrons i faves. Tot i la senzillesa d’aquestes hortalisses, els frares les sabien guisar força bé per al gust de la bucòlica, o art de la cuina, tal com escriví l’any 1756 el caputxí Jacint de Sarrià  qui, a propòsit dels espinacs, manifestà que “los Espinachs són també emulients, casi la mateixa qualitat de las Bledas, però no serveix al ús de la medicina; solament serveix per lo gust de la bucòlica”; (Tractat o llibre, ff. 139-140).

Els frares caputxins solien acompanyar les amanides amb olives salades i tàperes, tot i que, a propòsit de les tàperes, escriviren que “perturban lo ventrell y són dañosas y donan set; però si se menjan cuitas són bonas per lo ventrell,” i que les faves guisades “reynflan y engendran ventositats, y són dificultosas de digerir y donan somnis terribles”, mentre que “los ciurons fan bon ventrell” i, per això, preferien adobar i confitar les sements de les caputxines com a substitut de la tàpera.

Bacallà salat 1 1Pel que fa als aliments més comuns menjats pels frares dels antics convents de caputxins de Catalunya, aquests solien consistir en el consum sovintejat de pa (d’ordi, de sègol i, a voltes, de farina de blat) i  vi; peix fresc (sardina, pagell, congre, tonyina) i salat (bacallà, arengades i també tonyina i congre sec); menuts i freixures (peus, llengua, tripa i, també, la perdiu dels animals escorxats). Esporàdicament els frares menjaven carn de bou i de moltó (i en les grans solemnitats, d’anyell o vedella); cansalada; arròs i llegums (faves, pèsols, cigrons, fesols o mongetes); pasta eixuta (fideus i macarrons); sèmoles; fruita verda (taronges, pomes, prunes i cireres) i també fruita seca (ametlles, avellanes, nous, castanyes); ous i xerigot, que avui en diríem “llet desnatada” que s’adquiria, ocasionalment, i només per als religiosos delicats de salut.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

És religiós caputxí i col·laborador  de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà