Vida i miracles

El patronatge de Sant Jordi

                           

Sant Jordi Color 2

Sant Jordi, molt possiblement, fou martiritzat entorn de l’any 303 a Nicomèdia (Capadòcia) durant les terribles persecucions de Dioclecià. Sant Jordi ha estat qualificat per la litúrgia de megalomàrtir, “el gran màrtir”, i ben aviat el seu culte s’estengué per tot Palestina, Síria i Egipte. A partir del segle VII també començà a ser conegut a l’Occident cristià i aquesta devoció augmentà en l’època medieval, especialment a partir dels pelegrinatges dels croats a la tomba de sant Jordi a Lydda (Palestina), d’on era fill, fet que comportà la revitalització de la devoció popular i eclesial al megalomàrtir a Europa on acabà essent el patró de països com ara Grècia, Gènova, Lituània, Portugal, Anglaterra, Aragó, Catalunya  i Geòrgia. Aquest darrer territori duu, precisament, el nom del megalomàrtir que arreu se celebra el dia 23 d’abril, en temps de primavera i flors.

A casa nostra el culte a Sant Jordi ja es registra en el segle XI, quan comptà amb un altar propi situat en el monestir de Ripoll que féu bastir el bisbe Oliba. Tanmateix, no es començà a celebrar la festa de Sant Jordi de manera solemne i festiva fins a l’any 1436 i, sobretot, a partir de l’any 1456, quan les Corts aplegades a Barcelona van posar Catalunya sota el patronatge de Sant Jordi, disposant que el dia 23 d’abril fos diada festiva arreu dels territoris del Principat i comtats del Rosselló i Cerdanya talment “com si fos lo dia del Sanct Dumenge”, amb una completa abstenció de treball. Dos segles després, en el 1667, el papa Climent IX ratificà solemnement aquesta disposició de les Corts catalanes.

Amb el moviment de la Renaixença es revifà enormement a Catalunya la devoció a Sant Jordi, prenent un caire més popular i patriòtic, especialment quan es potencià la tradicional fira de les roses. El culte a sant Jordi s’acabà de consolidar a través de la confraria de sant Jordi que erigí l’any 1895 a Ripoll el bisbe Morgades i, també, amb la que fundà l’any 1900 a l’església gironina de Sant Pere de Galligants l’erudit canonge Josep Pou i Batlle. Semblantment, també contribuí enormement a la popularització de sant Jordi la divulgació dels goigs que escriví Artur Masriera, musicats pel mestre Joan Salvat, amb una tornada que fa: “Patró de Cavalleria, vetlleu per la Pàtria mia, i per son renaixement”. A més de ser “patró de cavalleria”, sant Jordi forma part del grup dels catorze sants auxiliadors, i durant el període medieval fou l’advocat invocat contra la pesta i les malalties herpètiques.

 

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

 

———————————————————

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà