L’hortet del frare

Què fer segons la lluna i altres consells

Sortosament, a força arxius monàstics, conventuals i pairals de casa nostra s’han conservat notes, regles i ”secrets” pràctics d’agricultura escrits en fulls dispersos i, àdhuc, transcrits també en quaderns. Per exemple, en una d’aquestes regles hi llegim com l’hortolà caputxí s’ha de fixar, de manera constant i molt atenta, en les diverses fases de la lluna a l’hora de plantar les sements i d’esporgar els arbres:

“Que totas las plantas y així mateix los arbres que en tot lo any no perden la fulla, com són los clavells de pom, clavellinas y altres semblants, se han de sembrar, plantar y esporgar en lluna nova, y las que perdan la fulla en lluna vella (plena). Per los que no saben de llegir, per a conèixer [si] la lluna és vella o nova, és necessari mirar a dita lluna, y si té las puntas a orient denota que és nova, y si las puntas [són] al contrari denota que és vella. Atendrer bé est vers que diu: lluna creixent puntas a orient, lluna minvant puntas avant” (Regles, s. d.).

En el text manuscrit que us transcric hi ha descrits els avantatges que oferia el fet de conrear les flors més usuals i les plantes més belles i delicades dins de testos, especialment l’alfàbrega. Els brots d’aquesta planta tan olorosa són encara distribuïts arreu de les cases franciscanes, una volta beneïts, per la festa de la Mare de Déu dels Àngels (dita també de la Porciúncula) el dia 2 d’agost:

Las avantatges de las plantas dels testos. No té altre avantatge la planta dels testos que el de poder-la re[s]guardar de las incomodidats del temps per ser éstos [testos] transportables o movibles. En temps de frets excessius, [en] especial de glassadas fortas, de plujas o neus contínuas, és molt del cas retirar-los en puesto cómodo, [y] que sian guardats de totas estas inclemèncias del temps, perq[ue] del contrari patirian molt las plantas que, o se pudririan, o moririan” (Formulari, s. d.)

Al novembre ja es pot sembrar la sement de la lletuga, escarola, bledes, pèsols i alls primerencs.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà