DITES DE PASSIÓ

 

 

Durant tota la quaresma, i actualment ja fins ben entrat el temps pasqual, és temps de passió. Aquesta representació té els seus orígens en els misteris medievals. La Passió, representada per actors amateurs, obre el teló a diverses poblacions del país, com ara Cervera, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Ulldecona i Molins de Rei, entre d’altres, per oferir el drama dels darrers dies de la vida de Jesucrist, gairebé en format de tragèdia clàssica.

El fenomen passionístic, molt més estès en altres èpoques que ara, agafa una significació singular a les nostres terres, juntament amb altres manifestacions del teatre popular. L’estudiós del teatre Francesc Massip ho justifica així: “La cultura catalana, privada del suport estatal necessari per a la creació d’un teatre nacional modern quan ho fan les distintes cultures europees durant el segle XVI (teatre elisabetià, classicisme francès, comèdia italiana, segle d’or espanyol), es va refugiar en l’àmbit més irreductible, això és, en l’esfera de la festa i l’espectacle popular, generalment de tema religiós.[…] De fet, no hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat amb major puixança la tradició passionística com la catalana”.

L’afirmació de Massip és tan certa que la parla, sensible a tot allò que envolta l’activitat de l’home s’ha impregnat d’expressions i dites provinents d’aquesta tradició passionística. La majoria d’elles destaquen una qualitat o un estat de la persona.

Comencem amb Judes, l’apòstol traïdor, que la parèmia el deixa ben retratat amb expressions com: “ser fals com un Judes”, “podrit com l’ànima de Judes”, “està fet un Judes. Totes tres fan referència que el personatge és traïdor de mena. El poder tampoc no en surt gaire ben parat, amb les expressions: “fer anar d’Herodes a Pilat”, que vol dir a fer-te anar d’una banda a l’altra sense donar-te solució, o “rentar-se les mans”, en al·lusió al gest de Pilat declinant tota responsabilitat sobre el destí final del condemnat.

Altres expressions fan referència directa al suplici que va rebre Jesucrist com a metàfora de situacions que podem viure en la nostra quotidianitat. Per exemple “carregar una creu”, per explicar el fet que hom ha de suportar una situació com a mínim complexa o desagradable, o bé “portar pel camí de l’amargura, quan quelcom és molt dificultós. El camí de l’amargura va ser l’itinerari que Jesucrist va seguir camí del Calvari. I parlant de calvaris, qui no ha sentit mai  “això és un calvari!” quan hom vol dir que determinada cosa és de mal passar.

Però n’hi ha moltes més: “plorar com una Magdalena”, “estar feta una dolorosa”, ”ser de la pell de Barrabàs”, “beure fel i vinagre”, “posar el dit a la llaga”, “parar l’altra galta”, etc. I si us heu quedat amb ganes de saber-ne més d’aquest tema, us recomano la lectura d’un apèndix del llibre Refranys i Dites de la Biblioteca de Tradicions Populars de Joan Amades.

Arribats aquí us puc dir amb paraules de La Passió que aquest article consumatum est.

Amadeu Carbó i Martorell

(1911)

 

passió Esparreguera

Passió a Esparraguera

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà