Article publicat al Calendario del Ermitaño de los Pirineos, 2007

Oficis perduts

ELS ANTICS POUS DE GLAÇ

 

 

Avui en totes les cases hi ha nevera i estem acostumats a veure la utilització de les cambres frigorífiques per a fabricar fred i glaç en el comerç, en la indústria, en els hospitals i en la restauració. Però abans d’arribar a la situació actual i des de temps molt antics, els homes sentiren la necessitat, especialment a l’estiu, de disposar de begudes refrescants i d’aconseguir la conservació dels aliments. Això els portà a cercar la manera de conservar el glaç produït espontàniament a l’hivern, especialment en algunes zones, per a poder-lo utilitzar a l’estació calorosa. La solució trobada fou la construcció dels pous de glaç.

El glaç fou utilitzat pels àrabs i altres pobles del nord d’Àfrica, en la preparació de gelats i begudes refrescants, si be eren articles que es podien considerar de luxe, reservats a unes minories. L’ús del glaç el trobem també descrit en textos del final de l’edat mitjana. Però els moments més pròspers de la indústria del glaç coincidiren a Europa amb una sèrie d’hiverns rigorosos que hi hagué des de mitjans del segle XVI fins a mitjans del segle XIX.

Vegem ara com es produïa, es conservava i es distribuïa el glaç. L’element principal era el pou de glaç, que consistia en una construcció cilíndrica de pedra coberta amb una volta. La construcció sovint quedava parcialment enterrada en el sòl. La porta per entrar al pou estava situada a la part més alta, just on arrencava la volta. Generalment hi havia una altra finestreta que quan era oberta permetia observar l’interior del pou, però quan en aquest no hi havia activitat es mantenia hermèticament tancada amb material d’obra per a evitar l’entrada de la calor. En el fons del pou hi havia  una altra obertura per on s’escorria l’aigua provinent de la lenta fusió de part del glaç.

 

Pou de glaç color

 

A la vora del pou es construïen les basses, explanades de terra tancades amb petits murs, que s’omplien d’aigua fins a un cert nivell per mitjà d’un conjunt de recs i comportes. Quan les basses estaven plenes hom esperava que, amb  el fred de l’hivern, baixés suficienment la temperatura per a convertit l’aigua en gel. Per a evitar que s’embrutés el gel, les basses s’havien de mantenir en un perfecte estat de conservació i ben netes. Quan s’havia format a les basses un gruix suficient de gel, es procedia a l’operació d’empouar , que consistia en trencar el glaç a trossos colpejant-lo amb magalls o masses o be serrant-lo amb serres com les dels fusters; amb aquest últim procediment s’obtenien peces de formes més regulars. El glaç trossejat era introduït a l’interior del pou. Per a veure-s’hi mentre realitzaven aquesta feina els treballadors utilitzaven espelmes. També de vegades, per empouar, s’aprofitava el glaç que es produia espontàniament en recs i rieres. En el pou el glaç romania, protegit de la calor, fins a l’època de la venda.

En el transport del glaç, tant a l’hora d’empouar-lo com quan es duia a la venda, s’utilitzaven diferents tipus de contenidors : portadores, coves, sarrions,… El glaç sortia del pou en forma de blocs regulars, que podien pesar entre 30 i 60 kg, o en trossos irregulars. El transport fins als punts de venda es feia amb carretes estirades per bous o per cavalls i mules, o amb sarrions col·locats al llom dels animals.

Durant el transport, que era lent, i amb les altes temperatures de l’estiu, una part del gel es perdia per fusió. Per a disminuir aquesta pèrdua, la càrrega era aïllada  de l’aire calent per mitjà de branques, sacs o boll (procedent aquest de les eres on es batia el blat). Per altra part, el glaç era pesat a l’entrar als magatzems de distribució i quan era venut.

A més dels pous de glaç hi havia les poues, que eren grans forats practicats en zones ombrívoles, aprofitant irregularitats del terreny, en llocs on espontàiament s’hi acumulava la neu. A les poues s’emmagatzemava la màxima quantitat possible de neu i es cobria amb branques de bruc o altres plantes. Des de les poues de neu del Montseny es proveïa Barcelona i altres viles de la costa i esporàdicament Girona.

Els treballs per a l’obtenció, emmagatzematge, transport i venda del glaç ocuparen un nombre important de persones i constituïren un negoci rentable durant unes centúries.

 

Estanislau Tomàs Morera

 

About The Author

Related Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà