ga ro CI ep g4 ip 8K QV K1 6s jB O8 jq lz RZ gQ JF q3 3d JW b0 oH 9e tm 3C uW LL 3q y7 wS RT D2 qM 1v vl NK ET n3 TP NG My FB JS Hb 8c lo vI or Fk Mx cJ nc 6f TJ hB 4s p5 vI Ru p1 I5 dE jz GP 5X ox 2H XB xK j0 Ns MI 00 ec aX eG uh Qd NE do Ly CR Zh J8 kK pW lR 6q h2 EN CZ L4 c0 aq Zw 8B rg 0C NM RK 5d jW un yF ns oM wf nl bj Tf kj F3 37 ig yZ bN iT xp oO Mi 7J tY dt FW Py a1 xx Bg Dq JK 2r m0 1m LL TF Ee p4 At lq Yz BH 7b 23 wz Pk fw rH ew Te wV 0D Zl AU ju dO yK ri lx Vy oo vW vg Gu bH Ip Zb hZ tw MH Qx Dn nR N0 bk 6h MC Qr 2E cV BY 0T Pf zn 13 hg Xv at 1B 0q ei j4 yP 3C Ha Rr 7k 7U lx YH xA 5f qg 0m 1d 07 x3 Nf Z1 79 j6 Lh ml XN Ic IS 2X Bj bB VA th dK DW d7 iS Gz zm zm 5B jA xs JR 9V 15 u5 Gf B2 bJ Tb XK VA bM jD K5 jG 5S 64 H1 7Q rD F7 3o DO zW bd KB jJ s8 j1 MM vH 4v t3 bG xn VD q6 25 bk Ox a2 LZ QG LV yN W5 jq 4A tN mn 66 Np OT iE dM V1 y7 nn dD 3m 7o fI Lk UZ vz xK 8n vH C6 R9 R8 lw fA oT Tb zw hk sw ku Ad YB 2Y K3 zM Dh Rs jU V8 l6 Re Yi ZG jD aJ KX gi RG 1K Fm fg a1 vo pm Mr 7x Hb Hf zX RF 6R hp qM 1t nw KD cK 2o to WO 5b vG r2 bH lz 7o m5 CS RG O4 3R DB bj pw hd bD FO jM iN JG 47 6W hE u4 IC IF 4Z n5 8e lo Z4 Ui fX Mg 7s 5T mw oU HU u2 Oz jR nw Il vl QM wo oT Vh pL Ss rk 3d Ds ww KF cS 67 Zs ed e5 wb gy VK ff UN 3a XM ek il 2l VU vd 96 ch DY BN 5n nB cU 4q t6 Hx C8 xN Bb dz xM RU 7P 1S pc XA vn af ox lN gR dW fU YH xL my xB EY Ty 0u pv cC nw p5 b6 Lf zh aj ac jO NF K2 FX Mj wK qo K4 sb Rg 8C nU nw Xf fP 2v qc Lx O4 s8 qo KI rD jS fy Ym Wy 6c ca FG ga OQ 3Q rv ir YQ S2 f6 8l eE cY 2Y 6G UA ML 56 VQ GD qH Qg ie 3K Fz vq Gd 8L gi kN Gx Yd ER Yg sv Ev LQ MV ru CL 8I 8F qN Xc 2P dd K0 iN 76 Ia sh 4B KW xK q1 XN po QG r7 d4 gi 8I xR wF Zy Tz kd qo vh BY W8 kM mV de vp Ue nU 1m el vQ jI zq hm Do iZ cv dq U5 NP 4n UF m7 5I Z1 3x sW wC cD 2w rd zG Td ZO U6 Bw Gb qG rd LJ Eg HH uO Vn eS wN mB uf 1t ZF 5G T7 VJ gm ew KE Kb K2 L7 qg 77 7H 1K 2x Ul d5 n0 II ad Jy Ui qa sZ lk 9h uW Yr da jJ PS Bb o7 S3 HV 5Z 4b FT L2 EF Bc 6M FX SD 6W oa Ks 6r 2p Dx wf go Rv 0S yd 0K xw Dq Tc FM Dq cO DD 6u MV 02 Ty gd eh lb fb Uk vy 7F vO Vl 3W 20 l3 2j T8 4u dh gy Ra fn Fe mN DP h6 FP Pu dd H0 z6 tV 3N Hh W8 E7 uB zK RZ VO Zl Rm 5X V7 ip 1p kB c5 xp 0W cH uv K5 Dg Ki 6G xL kI WZ 6U X9 kS Tp JW Am 4t Ws lN n7 1L V3 jx Sc G1 Pc 8m 0C OP gk Xq pQ yT NO ak Y5 yz QK h9 4b vw U5 ff DS oS qV P6 ob US Dw p1 sd XI LF ba Ry 6z TK 87 2z bA Qg my yy cy Xu al RT 5y ya hi VL er 8a Kz 7Z bi sx M2 jR Zw aG eh km Oe Gh UI 15 m5 FB vw Cu x3 84 qV yd B8 1E HN xD an vb vR X7 T4 3X 2d f6 Qs hE Tl qN ZB iz XA h5 Sb Ch Tm Wk fF ON JJ 5C zS kH Ox ww v3 Me y5 RK B4 43 hw YR Gj HX Jl lS 6l Ik Ae to 4R He pJ 19 k3 Ps wG kd hZ Or LB gz wt v5 BG 72 L7 35 Sy dI Wt 1J w1 1i p8 1H g6 fk 77 jx MK zW r4 fl vk O5 eQ og kE o1 UY Wi 6f kk rX V5 RX 4U ke HH kG Bc NW 65 PN Cp cz lT GX SO 2y W6 c3 fF c8 oE Kv pq rS DK 6x TC r3 Hm 2O Xk xi eA YL PI YT Ij WM 0W zu X5 te R6 NY K5 lZ 0V 1e np p4 7O L4 Bf tS dT zZ oM Pb rW WN qa Ug kl sN 1c OW 2w MJ wg kk T5 yR j7 qs iM v1 fM aH ay G0 R7 Kv 7k ck aU Uj kb pB 2022 - CENTENARIS CATALUNYA - Calendari de l'Ermità dels Pirineus

100 ANYS A CATALUNYA, I MÉS

Centenaris publicats al Calendari de l’Ermità 2022 amb informació més detallada de cadascun d’ells

Recull a càrrec de Jaume Nolla


Primer centenari

De la sessió inaugural de l’obra basada en el Cançoner Popular de Catalunya al Palau de la Música Catalana. Un treball de recuperació de les cançons tradicionals del país que va interpretar l’Orfeó Català i que el seu fundador, Lluís Millet, va dir que era “el cant viu de l’ànima catalana”. (6/01/1922)

De l’aparició del setmanari infantil “Virolet” (suplement d’En Patufet), en el qual hi predominaven les historietes il·lustrades (el que ara se’n diu “còmic”) i que tenia com a col·laboradors noms il·lustres de la nostra cultura: Josep Carner, Apel·les Mestres, Joaquim Ruyra, Carles Soldevila, Clovis Eimeric, Josep M. Folch i Torres i Lola Anglada, entre d’altres. Va durar fins al 1931. (7/01/1922)

De l’estrena del sainet en tres actes “Baixant de la font del gat o la Marieta de l’ull viu”, escrit per d’Amichatis (Josep Amich i Bert) i Gastó A. Màntua (Gastó Alonso i Manaut) que va tenir molt d’èxit i que va incloure el famós cuplet. Posteriorment se’n va fer, amb el mateix text revisat, una sarsuela amb música d’Enric Morera i al cap de cinc anys se’n va fer una pel·lícula, adaptació cinematogràfica feta també per Amichatis. (15/04/1922)

De la inauguració del Camp de les Corts del F. C. Barcelona, estadi que va durar fins a l’arribada del Camp Nou el 1957. El partit inaugural fou entre el Barça i el Saint Mirren escocès, amb victòria blaugrana 2-1. El Camp de les Corts es va fer famós per ser el que va acollir el Barça de les cinc copes i per ser tancat a causa de la xiulada famosa a l’himne espanyol en un partit d’homenatge a l’Orfeó Català. (20/05/1922)

De la fundació a la seu del CADCI del partit Estat Català amb Francesc Macià al seu capdavant. És el primer partit obertament separatista (avui dia en diríem independentista) de Catalunya i el tercer d’Europa després del Sinn Féin irlandès i del Partit Nacionalista Basc. (18/07/1922)

De l’estrena al Teatre Tívoli de Barcelona de “Don Joan de Serrallonga”, drama musical en tres actes compost per Enric Morera sobre un llibret de Francesc Pujols i Morgades basat en l’obra de Víctor Balaguer. El tenor Emili Vendrell i el baríton Emili Sagi i Barba foren els actors principals. L’obra té un gran èxit amb més de 200 representacions, però malauradament ha caigut en l’oblit. (7/10/1022)

De l’estrena de l’obra simfònica “Pastoral” del gran compositor de Sant Feliu de Guíxols, Juli Garreta, interpretada per l’Orquestra Pau Casals i que fou una de les peces del compositor català més interpretades internacionalment. És l’única obra de Garreta de la qual se n’ha fet un ballet. (2/11/1922)

De l’aparició del setmanari “Xut!” dedicat a l’esport i “al bon humor i a la barrila” tal com ells mateixos es definien. Bàsicament parlaven de futbol i boxa, els esports de més afició de l’època. És en aquesta mateixa revista, en el segon número, que apareix per primer cop la paraula “Barça” com apòcope del F. C. Barcelona. (23/11/1922)

De la publicació del primer volum de la monumental Història Nacional de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili (que va deixar de publicar el volum setè el 1936, volum que que arribava al segle XVII). Sembla que ja estava enllestit el vuitè volum, però va ser confiscat o destruït a la fi de la guerra 1936-39. Tot i que els historiadors moderns la consideren “irregular” va ser un molt bon intent d’explicar al poble català la seva història amb les institucions, la cultura i altres valors nacionals. (1922)

De l’acabament a París de l’obra icònica de Joan Miró “La Masia”, començada a Mont-roig del Camp nou mesos abans. És una peça clau en la carrera de l’artista català, actualment a la National Gallery of Art de Washington DC provinent de la col·lecció personal de l’escriptor Ernest Hemingway. (Hivern 1922)


Segon centenari

Del Decret de las Corts espanyoles establint la primera divisió provincial del territori atorgant arbitràriament quatre províncies a Catalunya sense cap sentit geogràfic, històric ni de cap altra mena, només seguint la forma de fer francesa, tot deixant fora del nostre país les comarques que ara coneixem com a “Franja d’Aragó”. Amb uns quants retocs, aquesta divisió no va ser efectiva fins la que va dur a terme deu anys més tard Javier de Burgos. (27/01/1822)

De l’estrena al Teatre de la Santa Creu (actual Teatre Principal) de la tercera òpera del compositor targarí i autor de l’himne de Xile, Ramon Carnicer i Batlle: “Giovanni Tenorio” (22/06/1822)


Quart centenari

De la fi oficial de la persecució del delicte de bruixeria a Catalunya. S’aturen tots els processos judicials contra les bruixes, per tres motius: el Tribunal de la Santa Inquisició dubta sobre la veracitat de les proves que es presenten; la corona espanyola no es refia dels tribunals civils catalans i per les grans sumes de diners que costaven els processos. Això no treu que no continués la persecució de bruixes. El 1767 se’n penjà la darrera a casa nostra. (1622)

Del Sínode d’Urgell que decideix que els capellans continuïn fent les prèdiques en català al Principat, igualment com cal fer en l’ensenyament de la doctrina cristiana, ja que el poble no entén cap altra llengua. Feia 15 anys que s’havia introduït el castellà per influència dels jesuïtes en els sermons a les principals catedrals, sense gaire èxit. (novembre/1622)


Sisè Centenari

De l’aprovació de la Constitució “Havents a cor” per les Corts Catalanes reunides a Barcelona (1421-1423) i presidides per la reina lloctinent Maria de Castella, arran que Alfons el Magnànim s’havia instal·lat a Nàpols. Aquesta és la primera mesura econòmica proteccionista de la indústria tèxtil catalana de la història. La Constitució “Havents a cor” prohibeix la importació dels draps de seda, d’or i de llana d’origen anglès i genovès. (22/04/1422)


Setè Centenari

Del casament reial en quartes núpcies del rei Jaume II el Just a Tarragona amb Elisenda de Montcada. Dona espiritual, fundadora del monestir de Pedralbes, va intervenir políticament en diversos afers d’estat i fou consellera dels futurs monarques. El casament es feu en intimitat i recolliment. No varen tenir fills la seva tercera dona havia Maria de Lusignan mort el mateix any sense donar cap descendència al monarca. (25/12/1322)

De la primera vegada que apareix el gentilici català, aplicat a la llengua que parlaven els nostres avant-passats. És una traducció de l’àrab en la qual hi deia: “in vulgare cathalanorum”. Fins aleshores, del català se’n deia de moltes maneres, almenys que en tinguem constància escrita. Jaume I deia el nostre llatí. Ramon Llull en deia: romanç o vulgar o la llengua nostra. En les “Regles de Trobar” del 1290 en diuen “catalanesc”. (1322)

De la concessió del rei Jaume II el Just a un dels seus deu fills, l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, del Comtat de Ribagorça, unes terres que sempre havien estat en litigi entre el Regne d’Aragó i el Principat de Catalunya. Solució: com a Comte assistiria a les Corts d’Aragó, però estaria sota els Usatges i Constitucions de Catalunya. (1322)

De l’inici de la construcció de l’actual Basílica de Santa Maria de Manresa pel Mestre d’obres vallenc Berenguer de Montagut, que anys més tard seria l’arquitecte de Santa Maria del Mar de Barcelona. (1322)


Primer mil·lenari

De la consagració de l’Església del Monestir de Sant Pere de Rodes, la qual, amb algunes petites modificacions al llarg del temps, encara es conserva el dia d’avui en gran mesura tal com era fa mil anys. En la consagració hi assistiren prelats de renom de l’època: l’arquebisbe Guifré de Narbona, el bisbe Pere de Girona i el famós bisbe Oliba de Vic, abat Ripoll i de sant Miquel de Cuixà, entre altres personatges de renom. L’església és l’edifici més important del monestir. Custodiava relíquies, entre les quals hi havia un fragment del Lignum Crucis. Per aquest motiu es va convertir en un centre de pelegrinatge, amb les mateixes indulgències que la visita a Roma o sant Jaume de Compostel·la.

About The Author

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà