Vida i miracles

Sant Roc de Montpellier, advocat contra la pesta

 

 

Sant Roc color 

Sant Roc nasqué a la població de Montpeller l’any 1295. A la mort dels seus pares, i després d’un procés de conversió, optà per radicalitzar la vida cristiana. Posà a la venda tots els seus béns i ho repartí als pobres, i demanà d’ingressar al terç orde franciscà. Començà llavors una vida itinerant, a tall de pelegrí, amb destinació a Roma en una circumstància històrica particularment difícil quan Europa es veia assolada pels estralls de les pestes. Durant el pelegrinatge, a força poblacions d’Itàlia, Sant Roc es prestà a atendre els malalts contagiats de la pesta. Mentre retornava de Roma a la seva terra provençal també emmalaltí de la pesta i s’amagà en una cova per tal de no contagiar a ningú, on fou guarit miraculosament per un àngel i nodrit gràcies a un gos que li portava quotidianament el pa. Després de moltes penalitats, en arribar a la seva pàtria Roc no fou reconegut i en sospitar que no fos un espia se’l dugué a la presó de Montpeller on hi acabà els seus dies l’any 1327.

La festa de Sant Roc se celebra el dia 16 d’agost i, a més de ser tingut com el principal advocat contra la pesta i les malalties contagioses, és també el patró dels pelegrins i dels enterramorts. Aquest sant provençal és un dels més populars arreu de Catalunya, ja que la seva festa és celebrada a moltes localitats de casa nostra amb gran diversitat d’actes i divertiments populars. Per exemple, a la ciutat de Barcelona Sant Roc es començà a venerar a partir de les pestes dels anys 1587-1589 i l‘any 1690 li fou bastida una capelleta damunt la porta d’accés de l’antiga muralla de la Plaça Nova. Uns anys abans, en el 1659, l’impressor Martí Gelabert havia estampat uns “Goigs en alabança del gloriós S. Roch, advocat contra la pestilència”; un dels textos gogístics catalans més antics sobre Sant Roc. També a d’altres poblacions de Catalunya se celebra de manera particular la diada de Sant Roc, com ara Bellpuig d’Urgell (que el tenen com a patró), l’Hospitalet de Llobregat (on és co-patró), Castellfollit de Riubregós (co-titular de la parròquia), Arenys de Mar (Vot de Vila), Olot, Reus, Tarragona, Cantonigrós, Bagà, Tarrés, la Pobla de Lillet, Cabassers, Montblanc i Capellades, entre moltes altres poblacions, també celebren la festa.

Hi ha força refranys i dites inspirats en la vida de Sant Roc, per exemple, quan dues persones són inseparables i van sempre juntes se sol dir: “aquests semblen Sant Roc i el gos”. El gravat que il·lustra aquesta nota (on hi ha representat Roc de Montpeller amb la indumentària de pelegrí, l’àngel guaridor i el gos), fou estampat en el segle XIX per Manuel Llach, que tenia l’obrador en el gironí carrer de la Ferreria Vella.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

Capella de Sant Roc a l’arc de sortida de la muralla de Maó (Menorca).

 

 

Un i un són dos,

Sant Roc i el gos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà