La mandarina és una fruita molt dolça, gens amarga, i fàcil de menjar, car té la pell fàcilment separable i gens arrapada a la polpa. El terme “mandarina” és el nom donat a la fruita del mandariner (llat., Citrus nobilis; cast., mandarina), que és un arbre procedent de la Xina i que pren el nom a partir del color dels vestits dels governants xinesos anomenats “mandarins”. El seu conreu en el mediterrani no és tan antic com la del llimoner i taronger, sinó relativament recent car es remunta al segle dinovè.
Com que la pell de la mandarina és molt fàcil de llevar-la, se sol llençar a les escombraries i, tanmateix, és molt beneficiosa per a l’organisme ateses les seves nombroses propietats antioxidants i relaxants. Menjar regularment mandarines integrals, és a dir, amb pell, garanteix la salut dels vasos sanguinis, puix que és una de les millors fruites protectores de les artèries i, també, del fetge.
Pel que fa a la gastronomia, la pell de la mandarina, quan és fresca i ben madura, ratllada finament és ideal per acompanyar i potenciar el gust de les amanides, vinagretes i, àdhuc, algunes cremes de verdures. També es pot confitar o fer infusions, en aquest cas amb la pell seca.
Fra Valentí Serra, arxiver dels caputxins
Com la taronja, la mandarina és una excel·lent font de vitamina C, que estimula les nostres defenses i el sistema immunològic i ens ajuda a prevenir grips i refredats o a reduir-ne la durada. Amb dues mandarines cobrim el 50% de les necessitats diàries recomanades d’aquesta vitamina. També és rica en potasi, àcid fòlic i en fibra que ajuda contra l’estrenyiment.
Deixa un comentari