La mandarina és una fruita molt dolça, gens amarga, i fàcil de menjar, car té la pell fàcilment separable i gens arrapada a la polpa. El terme “mandarina” és el nom donat a la fruita del mandariner (llat., Citrus nobilis; cast., mandarina), que és un arbre procedent de la Xina i que pren el nom a partir del color dels vestits dels governants xinesos anomenats “mandarins”. El seu conreu en el mediterrani no és tan antic com la del llimoner i taronger, sinó relativament recent car es remunta al segle dinovè.
Com que la pell de la mandarina és molt fàcil de llevar-la, se sol llençar a les escombraries i, tanmateix, és molt beneficiosa per a l’organisme ateses les seves nombroses propietats antioxidants i relaxants. Menjar regularment mandarines integrals, és a dir, amb pell, garanteix la salut dels vasos sanguinis, puix que és una de les millors fruites protectores de les artèries i, també, del fetge.
Pel que fa a la gastronomia, la pell de la mandarina, quan és fresca i ben madura, ratllada finament és ideal per acompanyar i potenciar el gust de les amanides, vinagretes i, àdhuc, algunes cremes de verdures. També es pot confitar o fer infusions, en aquest cas amb la pell seca.
Fra Valentí Serra, arxiver dels caputxins
