Foto: Alain Audet

Amb el desembre arriba l’hivern, el fred rigurós i menys hores de claror. Però a partir del solstici d’hivern, el dia comença a ser més llarg. El senyor Marcel·lí Virgili al seu “Racó de rumiar” del Calendari de l’Ermità, recull unes quantes dites populars que fan referència a aquest canvi.

Per santa Llúcia un pas de puça (abans se celebrava el 23 desembre)

Per Nadal un pas de pardal (25 desembre)

Per sant Esteve un pas de llebre (26 desembre)

Per Ninou un pas de bou (31 desembre)

 

Al desembre i al gener, busca un bon recer

Desembre mullat, gener ben gelat

Ni a l’Agost caminar, ni al desembre navegar

Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades

Desembre amb tronada, senyal de bona anyada

Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc

Per Nadal, neu a la serra i pau a la Terra

Nadal amb lluna, any de fortuna

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà