Ermita de Sant Gil a la Vall de Núria. Foto: Alberto G. Rovi

Les Mare de Déu Trobades a Catalunya

El dia 8 de setembre se celebra el dia de les Mares de Déu Trobades, que en el caledari catòlic es correspon amb la Nativitat de la Mare de Déu. La diada se celebra principalment en aquelles localitats on hi un santuari o ermità dedicat a una de les maresdedéu trobades. A Catalunya, és el cas de la Mare de Déu de Montserrat, la Mare de Déu de Queralt (Berga), la Mare de Déu de la Roca, La Mare de Déu de Núria (Ripollès), Vinyet (Sitges) o de la Cinta (Tortosa), entre moltes altres.

També hi ha poblacions on aquest dia celebren la seva Festa Major, com ara a Olot amb les Festes de la Mare de Déu del Tura, la Festa Major de la Mare de Déu de la Serra a Montblanc i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre a Solsona. A Andorra se celebra la Mare de Déu de Meritxell, patrona oficial des de 1873, i és també el dia de la Festa Nacional del principat.

Romiatges i aplecs

En moltes d’aquestes poblacions tenen lloc romiatges, processons i aplecs en els mateixos santuaris o ermites on va ser trobada una imatge d’una Mare de Déu. Sembla ser que aquestes imatges havien estat amagades per protegir-les de la invasió musulmana o de les profanacions de grups d’heretges, per més endavant ser descobertes, normalment per pastors o gent del camp. La majoria de les troballes es corresponen a relats llegendaris, del segle XV i XVI, que expliquen la història de manera molt semblant: la troballa de la imatge de la Mare de Déu la fa un pastor, normalment seguint el comportament estrany d’algun dels seus animals, que el condueixen fins el lloc on va ser amagada, que acostuma a ser una cova, una font o al costat d’un abre o una roca. El pastor, tot sorprès, porta la imatge cap a la població més propera, on es decideix contruir una ermita o capella per resguardar-la i venerar-la. La sorpresa arriba quan la imatge desapareix, normalment durant la nit, per retornar al lloc on va ser trobada. Un fet que s’interpreta com la voluntat de la Mare de Déu de restar al seu lloc inicial, on es contruirà una nova ermita o capella i on es fan les celebracions en el seu honor.

Talla de la Mare de Déu de Núria (foto: Amics de Núria)

Talles romàniques

La majoria d’icones de les Mare de Déu Trobades són dels segles XII o XIII o d’èpoques encara més tardanes. En general, són escultures en talla de fusta policromada, d’estil hieràtic, típicament romànic, concebudes per ser vistes frontalment, i en què la Mare de Déu hi acostuma a aparèixer asseguda, ricament vestida i coronada, amb el Nen Jesús assegut als genolls.

Fa pocs anys que es calculava que hi havia a Catalunya, entre les que encara tenen culte i les guardades en museus o col·leccions públiques i privades, unes 275 imatges romàniques de la Mare de Déu conegudes o catalogades.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà