El patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona

Mare de Déu de la Mercè. Pintura de Sano di Pietro (1440)

De fa segles, a Barcelona conviuen dues patrones: Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Mercè. La històrica màrtir Santa Eulàlia, va perdre la vida per defensar la fe cristiana a la Barcino romana, i la Mare de Déu de la Mercè té el títol de patrona per haver salvat la ciutat d’una terrible plaga de llagostes al segle XVII.

La devoció a la Mare de Déu de la Mercè es remunta però, uns segles abans. Va ser una nit d’estiu de 1218, quan la Verge se li va aparèixer alhora, en un somni revelador, a sant Pere Nolasc i li demanà que amb l’ajut del rei Jaume I i sant Ramón Penyafort, fundessin un orde religiós destinat a rescatar els presoners cristians que eren captius com a esclaus pels sarraïns. El mateix any 1218 es va fundar l’orde de la Mercè, que es va conèixer popularment com els mercedaris, una orde que encara manté aquesta missió d’assistir i salvar els més desprotegits, especialment presos i marginats.

Entre el 1249 i 1267 es va aixecar la primera església dedicada a la Mare de Déu, d’estil gòtic, precursora de l’actual Basílica de la Mercè, d’estil barroc, situada a la Plaça de la Mercè, al Barri Gòtic de la ciutat comtal. El culte es va difondre durant l’edat mitjana pel Mediterrani i, durant els segles XVI a XVIII, arran de la tasca d’evangelització que van dur a terme els frares mercedaris en terres hispàniques i americanes, es van crear nombrosos convents de l’orde que van convertir la Mare de Déu de la Mercè (amb el nom de Virgen de las Mercedes o Mercedes) en una advocació popular.

Patrona de Barcelona des de 1688

L’any 1687, la ciutat de Barcelona va patir una terrible plaga de llagostes, que havia arribat a Catalunya anys enrere, perjudicant greument les collites. El 25 de setembre es va incendiar el convent de la Mercè, i els ciutadans van creure que allò era un presagi. El Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de la ciutat si alliberava la seva població de les llagostes. El març de 1688 el desig es va complir. Les llagostes van abandonar la ciutat i la Mercè fou commemorada tots els estius. Però aquest patronatge no va rebre el reconeixement papal fins al 1868, quan Pius IX va ratificar la decisió, traslladant la seva festa al 24 de setembre. La Mare de Déu de la Mercè passava a ser la patrona oficial de la ciutat, títol que fins aleshores havia ostentat santa Eulàlia en solitari.

A partir de 1874 es va començar a celebrar popularment la festivitat de la Mercè però no de la manera que coneixem ara. És a partir del 1980 quan la celebració va adquirir el caràcter de festa major de Barcelona que coneixem avui, que la ciutat viu amb intensitat participant d’un munt d’activitats com cercaviles, concerts, balls tradicionals, castellers, correfocs, …

Durant els dies de festa major, la Basílica de la Mercè rep multitud d’ofrenes i peregrins, i es celebra una missa solemne el mateix dia de la festivitat, el 24 de setembre, en què es canten els famosos goigs que li va dedicar Mossèn Jacint Verdaguer “Princesa de Barcelona, protegiu nostra ciutat”, musicats pel mestre Lluís Millet.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà